La RM és la tècnica d'el·lecció per la valoració de malformacions congènites, les anomalies de la substància blanca (esclerosi múltiple), l'estudi de tumors cerebrals (estudi prequirúrgic, clasificació -espectroscòpia, perfusió, difusió-, tumors de fossa posterior, recerca de metàstasis, estudi d'extensió tumoral, seguiment postquirúrgic o postradioterapia), patologia metabòlica, patologia vascular (AVC, infart lacunar, infarts de tronc cerebral i fossa posterior, valoració d'hemorràgia crònica...), patologia hipofisària, epilèpsia... i pot ser útil o complementària al TC en patologia traumàtica, degenerativa, cefalea...

Per a l'estudi de la columna cervical, dorsal i lumbar és també la tècnica actualment d'elecció per la valoració de lesió discal, radiculopatia, fuetada cervical, lesió medul·lar, tumor paravertebral, estenosi de canal, espondilociscitis...

També és actualment la tècnica d'el·lecció en múltiples patologies oculars (lesions tumorals, pseudotumor inflamatori, neuritis òptica, patologia de musculatura extrínseca, valoració de coroide davant de cristal·lí opac) i pot ser útil per l'estudi de malformacions vascular, exoftalmos tiroidal...

A més dels estudis convencionals cerebrals, hipofisaris, de CAIs, medul·lars, etc, a l'IMI disposem de tecnologia puntera i professionals qualificats, que ens permeten realitzar tot tipus de tècniques neuroradiològiques*, com la Angiografia del poligon de Willis i troncs supra-aórtics, la RM Funcional, Seqüències de Difusió i Perfusió, Espectroscòpia Cerebral, Mielografia per RM i RM Laberíntica*.

*a partir de maig 2004

SEQÜÈNCIES DE DIFUSIÓ I PERFUSIÓ PER RM

La difusió és el procés pel qual les molécules es mouen de forma aleatòria als sistemes biològics. Les seqüències de difusió exploten aquesta propietat per la pèrdua de intensitat de senyal de les molécules en moviment. Per aixó es fan servir gradientes especials que incrementen la sensibilitat als moviments de difusió.
A la fase hiperaguda de la isquèmia cerebral (primeres hores), es produeix una significativa reducció a la difusió al quedar aigua retinguda a nivell intracelul·lar, amb un augment d'intensitat de senyal a les regions isquèmiques. D'aquesta manera s'aconsegueix una deteccióprecoç de la isquèmia cerebral. Al establir-se l'infart es produeix de forma progressiva una destrucció tisular, tornant a valors normals el coeficient de difusió i augmentat-se posteriorment i de forma permanent. Aixó ens permet diferenciar entre lesions agudes i cróniques.

L'estudi de la perfusió cerebral mitjançant RM es basa a la realització d'estudis dinàmics amb contrast i seqüenciescon "ultraràpides", d0alta resolució espacial i temporal. El postprocés de les imatges genera mapes de perfusió cerebral que delimitan les regions cerebrals que reben un menor aport sanguíni, el reben amb retràs respecte als teixits sans o, en cas contrari, reben un major aport de manera compensadora por circulació col·lateral. Les zones d'hipoperfusió habitualment són més extenses que les zones d'alteració a la difusión. Aquesta discordància entre difusió i perfusió expresa la existència d'una zona de penumbra isquèmica, es a dir, de teixit potencialment salvable si s'apliquen mesures terapèutiques adecuades en un plaç de temps raonable. A més, l'estudi de la perfusió cerebral pot detectar alteracions a la perfusió en pacients amb estudi de difusió normal. Es a dir, pot evitar estudis falsos negatius de difusió.

La valoració conjunta de difusión i perfusió a les primeres hores de l'ictus isquèmic pot permetre una estratificació dels pacients entre aquells que deuen excloures de tractaments agressius y es beneficiaran de tractament conservador, d'aquells pacients que poden beneficiar-se de tractament fibrinolític intravenos, i un últim grup de pacients susceptibles de tractament fibrinolític intraarterial. S'incrementa el número de estudis angiogràficos verdaders positius i disminueix la morbilidad associada al tractament.

L'estudi del ictus isquèmic constitueix la principal aplicació clínica de la difusió per RM . Pot utilizar-se també per a la caracterització de determinats tumors cerebrals o per a la diferenciació entre aquests i els abscesos cerebrals, per monitoritzar la evolució de la esclerosi múltiple i per l'estudi de la encefalopatía hipertensiva.

A més de l'estudi del ictus, l'estudi de la perfusió és de gran utilitat per la valoració dels tumors cerebrals. Els mapes de perfusió oferèixen informació respecte a la existència de tumor viable a la monitorització del tractament i poden dirigir la presa de biòpsies cap a la zona més idonia.

Diffusion-weighted imaging: basic concepts and application in cerebral stroke and head trauma.
Huisman TAGM
European Radiology October 2003 Vol 13 N 10

ESPECTROSCOPIA CEREBRAL

És una tècnica de RM que permet una anàlisi química no invasiva del cervell.
Els principals metabolits detectats són: N-acetilaspartato, creatina total (Cr y PCr), colina total (fosforilcolina y glicerofosforil colina), mioinositol, y glutamato y glutamina (Glx). La concentració relativa d'aquests metabolits és "constant", per tant es pot reconèixer un espectre químic cerebral normal. Les concentracions d'aquests metabolits s'alteran d'una manera definida i reproduible en diferents malalties cerebrals.

Junt amb l'alteració anatòmica detectada amb la IRM, la SRM ofereix una anàlisi més completa de l'alteració neurològica. A més la SRM pot definir una alteració neuroquímica quan no hi ha alteració anatòmica i la IRM és normal.

Les principals aplicacions de l'espectroscopia per RM són:

• Sistema Nerviós Central
  
  - Patologia Tumoral (caracterització tumoral, diferenciació de procesos pseudotumorals, delimitació del procés, monitorització del tractament, diferenciació de la recidiva tumoral de la radionecrosi)
  - Epilepsia (esclerosi mesial, epilepsia del lòbul frontal, caracterització i diagnòstic diferencial de procés tumoral-malformatiu-infecciós-vascular com origen epileptic)
  - Hipòxia-isquèmia (delimitació i caracterització del dany celul·lar, afectació i pronòstic de l'anòxia perinatal, de l'asfixia postinmersió, l'anòxia postaturada cardiaca, diagnòstic diferencial amb altres entitats)
  - Demència (Alzheimer, diagnòstic diferencial amb demència del lòbul frontal y pseudodemencia, demència multiinfart)
  - Encefalopatia hepàtica (diagnóstico precoz, monitorització terapèutica, control postransplantament)
  - Esclerosis múltiple (valoració i monitorització postractament)
  - Metabolopatíes (pot ajudar al diagnòstic d'algunes d'elles i monitoritzar el tractament)
  - Traumatismo craneoencefálico (valoració del dany real, valoració de distints patrons de resposta al traumatisme com hipòxia, secreció inadecuada d'ADH, hiponatremia, lesió axonal difusa... pronòstic del pacient traumatitzat)
  - Transtorns psiquiátrics

MIELOGRAFIA PER RM

Al igual que la colàngioRM o la Urografia per RM, es tracta d'una tècnica que utilitza les seqüències ultraràpides "Single Shot" (HASTE, RARE)d'ls aparells de RM d'alt camp d'última generació com el que disposem a l'IMI, per representar els líquids pràcticament estàtics sense necessitat d'administra contrast. Es poden aconseguir en pocs segons imatges dels espais amb líquid cefalorraquidi, i pot ser molt útil per la valoració de compresió medul·lar o tumors afectant la columna espinal

RM FUNCIONAL

La RM Funcional es basa a l'increment del fluxe vascular local que acompanya l'activitat neuronal cerebral, amb el conseqüent increment de la desoxihemoglobina.

Amb seqüències EPI en equips d'alt camp i elevades prestacions com la Siemenes Symphony 1.5T que disposem a l'IMI podem generar en temps real mapes d'activació cerebral. Aquesta informació s'afegeix a l'excel·lent detall anatòmic que oferèixen les imatges d'alta resolució.

A l'actualitat les principals aplicacions clíniques se centren a la planificació d'intervencions neuroquirúrgiques, oferint informació sobre la proximitat de les lesions a determinades zones cerebrals funcionalment importants; així com a l'estudi de l'epilèpsia i la avaluació pronòstica a la recuperació d'acccidents vasculars cerebrals.

La RM Funcional devant altres tècniques no requereix, la injecció d'isótops radioactius, el temps d'estudi és molt breu, de pocs minuts, les imatges són d'alta resolució espacial, i s'estudia en temps real tot el volum cerebral.

RM LABERÍNTICA

La resonancia magnética amb equips d'alt camp permet l'estudi amb alta resolució espacial i imatges de gruix inferior a 1 mm de les estructures de l'orella interna.

Les estructures de l'orella interna, tant del vestíbul, com la cóclea, els conductes semicirculars, i els conductes auditiuss interns, es visualitzan gràcies al fet que estan plenes de líquid endolinfàtic, i recubertes per perilinfa. Per aixó, aquestes tècniques s'enquadren dins el grup de les técniques de hidrografía per RM (al igual que la colangiografía, urografía, peritoneografía, sialografía, etc...), en las quals la senyal de la imatge prové fonamentalment dels líquids estàtics o quasi-estàtics, com la bilis, orina, perilinfa, saliva, etc...

Entre les aplicacions d'aquestes tècniques, es troba l'estudi de malformacions de l'orella interna, les laberintitis ossificants i, sobre tot, l'estudi prequirúrgic dels implants coclears, indicats en les sorderes neurosensoriales bilaterales i profundes, a les quals s'ha de confirmar prèviament la presència del nervi coclear, condició indispensable per al funcionamient de l'implant; la seva absència contraindica la realització de l' implant. La RM es també útil per avaluar la permeabilidad de la cóclea, que és el lloc on el cirurjà col·locarà els electrodes.

Tornar