|
Després del SNS, el sistema músculo-esquelètic constitueix la segona indicació
més freqüent per a la realització de RM. Permet la valoració de les parts toves
(músculs, fàscies, tendons, lligaments, fibrocartílegs, teixits, cartílegs
articulars...).
La RM és tècnica habitualment d'elecció o complementària per a:
- Parts toves: estudi d'extensió tumoral a les
parts toves, lesió tendinosa
- Os: extensió local de tumor ossi, necrosi òssia, fractures ocultes o
d'estrès, osteomielitis
- Genoll: lesió meniscal, llgiament creuats o laterals, sospita de lesió
sinovial crònica, lesió osteocondral, condromalàcia rotuliana
- Espatlla: lesió aguda del manegot dels rotadors, del rodet -làbrum-
o de la glenoides, inestabilitat crònica
- Peu-Turmell: lesió tendinosa o lligamentosa, necrosi avascular, lesió
sinovial, inestabilitat, síndrome de compresió nerviosa, tunel tarsià
- Maluc: necrosi avascular, osteoporosi transitòria, lesió sinovial crònica,
displàsia congènita
- Colze: lesió osteocondral, lesió sinovial, necrosi avascular, síndrome
de compresió nerviosa, epicondilitis
- Mà-Canell: lesió fibrocartílag triangular, lesió sinovial, necrosi avascular,
tunel carpià
A més de les clàssiques seqüencies SE i STIR, avui dia
la RM d'alt camp permet altres múltiples seqüències de
FSE, SSFSE o HASTE, SPGR, FSPGR, amb o sense saturació de greix,
en 2D o 3D, CISS, dins o fora de fase..., que permeten practicar estudis
més
ràpids i precisos, amb talls de gruix més fi i matrius d'alta
resolució.
Les noves games de bobines o antenes exploradores són perféctament adaptables
a qualsevol regió del cos.
La utilització de contrast (gadolini) per via intravenosa o intraarticular
pot ser de gran ajuda a l'hora de caracteritzar lesions.
L'espectroscòpia per RM permet avui dia estudiar malalties
pròpies del múscul així com la influència que algunes malalties cardiovasculars
i del SNC sobre el metabolisme cel.lular.
Les aplicacions clíniques de la RM en el SMS son incomptables, es pot utilitzar
tant per l'estudi de grans articulacions o masses musculars com per les més
petites (articulacions interfalàngiques, músculs lumbricals, etc.) i
no tant sols a les extremitats sino també al cap, coll i tronc.
- Tumors ossis i de parts toves: per delimitar tamany, forma, extensió i
estructures infiltrades o no pel tumor. En el cas dels tumors ossis, la RM
es útil para precisar la seva extensió i establir límits entre tumor
i edema. També permet escollir la zona més idónia per realitzar punció-biòpsia,
evitant les zones de necrosi o edema ossi.
- Infeccions: Delimitar extensió, localització i aparició de complicacions
(abscessos, fístules, etc.), amb la qual cosa s'obté una informació útil
sobre les possibles víes d'accès terapéutic (cirugía oberta o drenatges),
- Procesos degeneratius: Delimita como cap altra tècnica l'
estat dels cartílegs articulars, permetent detectar lesions de certa importància
(graus II i III) així com l'estat de la cortical òssia adjacent
(erosions, quistes subcondrals, defectes osteocondrals, edema, esclerosi).
- Traumatismes: Es l'apartat més freqüent, la utilització de
la RM permet en algún cas que no sigui necessària l'artroscòpia
i en altres posposar-la amb fins terapéutics més que diagnòstics.
Amb RM es pot diagnosticar el grau de ruptura (parcial o completa) de lligaments,
tendons, fibrocartílegs... la seva extensió i l'estat d'inserció o
desinserció òssia, que dona al cirurjà la pauta sobre el tipus
de cirurgía o tractament que ha de seguir. A més la RM posa de manifest
fractures (de stress, trabeculars, fisures i arrancaments) que de vegades
no són visibles amb altres técniques diagnòstiques. També permet
realitzar estudis de seguiment evolutiu d'edemes o contusionns amb evolució tórpida.
Menció especial merèixen les lesions
en esportistes d' alta competició, ón la RM demostra
la presència de ruptures musculars als seus distints
graus així com la existència o no de complicacions
d'aquestes ruptures, el que va a determinar l'actitud
terapèutica a seguir.
- Variants anatòmiques i alteracions congènites: Amb
RM es poden detectar la presència de músculs i lligaments accesoris
així com la agenèsia o hipoplàsia de determinades estructures
articulars o musculars.
- Miscelánia: La RM permet valorar els bassaments i hemorràgies
sinovials en quant al seu volum i localització dins l'articulació, però a
més és la única tècnica que permet valorar les hiperplasies
sinovials en els estudis amb contrast per la riqueça vascular d'aquest
teixit. Per susceptibilitat als derivats de la degradació de l'hemoglobina
permet identificar coalls de sang antiga que caracteritzan a certs procesos
articulars.
Es una tècnica molt sensible a les alteracions vasculars
a l'os permitent com cap altra, realitzar diagnòstics d'osteocondritis,
osteonecrosis y de necrosis avasculars. Igualment és molt sensible als
canvis als continguts de calç, greix, aigua i cél.lules a l'interior
de l'os, constituint-se d'aquesta forma en una eina molt útil al diagnòstic
d'osteoporosi transitòria, edema ossi, infiltracions celulars focals
tipus limfoma, mieloma o metàstasis.
Una utilitat creixent de la RM es la valoració postquirúrgica
de la patologia articular.
MR Imaging of the Postoperative Knee: A Pictorial Essay
Michael P. Recht and Josef Kramer
RadioGraphics 2002; 22: 765-774. [Abstract] [Full text]
Traumatic Musculotendinous Injuries of the Knee: Diagnosis with
MR Imaging
Jenny T. Bencardino, Zehava S. Rosenberg, Robert R. Brown, Alvand Hassankhani,
Elizabeth S. Lustrin, and Javier Beltran
RadioGraphics 2000; 20: 103S-120S
MR Imaging of the Ankle and Foot
Zehava S. Rosenberg, Javier Beltran, and Jenny T. Bencardino
RadioGraphics 2000; 20: 153S-179S RM
d'Articulacions Témporo-mandibulars
La Rm és la tècnica d'elecció per a l'avaluació de la disfunció
de la ATM i del seguiment terapèutic, permetent tant l'estudi del menisc articular
com de la malformació o displàsia del còndil.
La RM permet una excel·lent visualització de l'anatomia de l'articulació
témporo-mandibular i les seves anomalies, en base a la seva capacitat de contrastar
diferents teixits tous i la resolució espacial, especialment amb la utilització
de bobines de superficie dedicades. Obtenint imatges amb la boca oberta i la
boca tancada permet obtenir informació funcional adicional i valorar millor
els processos patològics del disc articular. La imatge per RM és la modalitat
d'el·lecció devant la sospita de patologia del menis articular o artritis articular,
i permet valorar la millor estratègia terapéutica a seguir.
Cross-sectional and Functional Imaging of the Temporomandibular
Joint: Radiology, Pathology, and Basic Biomechanics of the Jaw
Oliver J. Sommer, Felix Aigner, Ansgar Rudisch, Hannes Gruber, Helga Fritsch,
Werner Millesi, and Michael Stiskal
RadioGraphics 2003 23: 14e
 Tornar
|
|
